De Barcelona al món

El 25 de juliol del 1992 l’Estadi Olímpic de Barcelona obria la cerimònia dels Jocs Olímpics amb més de 12.000 atletes de 169 països, competint en 28 esports i 257 especialitats. Desprès de haver demanat la candidatura dels jocs en quatre ocasions anteriors, la capital catalana la va aconseguir en 1992. El procés de candidatura olímpica va començar el 30 de maig de 1981 i en 1984 es va crear la Oficina Olímpica de Barcelona. La candidatura de Barcelona va comptar amb un gran recolze institucional i social, i es que abans de ser escollida com ciutat organitzadora dels Jocs ja comptava amb 60.000 voluntaris. Durant els Jocs es van batre un total de 32 records mundials i 73 olímpics i el país amfitrió va aconseguir 13 medalles d’or quan en tota la seva historia només hi havia aconseguit 4.

La muntanya de Montjuic va acollir el gran Anell Olímpic, amb l’Estadi i el Palau Sant Jordi. La acollida va ser espectacular, no hi van haver incidents, i com va afirmar el president del Comité Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, “ els Jocs de Barcelona havien sigut els millors de la historia.” A més, aquesta cita va donar-li al món una imatge de Espanya com a país modern i democràtic. La majoria d’esdeveniments es van celebrar en instal·lacions de Barcelona capital i unes altres en Lleida, com el piragüisme en aigües braves en la Seu d’Urgell i Girona com el rem en el Llac de Banyoles. Després de l'elecció es va crear el COOB (Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 1992), el pressupost va ascendir a mil milions de dòlars nord-americans. El finançament d'aquest capital va provenir de la venda de drets de televisió ( 33,3% ) , donacions dels patrocinadors ( 27,7% ) , títols en venda de bitllets de loteria , monedes i segells commemoratius ( 18,6% ) , venda d'entrades ( 5,5% ) , i llicències d'ús de la imatge gràfica dels Jocs ( 2,1% ) . El 9% restant va provenir de finançament públic.

Per les olimpíades es van haver de realitzar nombrosos canvis, infraestructures noves, entre elles la millora i adequació del aeroport de Barcelona o la restauració de la Vila Olímpica, i places hoteleres.

Osona: hípica i hoquei

Per Catalunya i Espanya, els Jocs van ser una gran ocasió per presentar-se al món, tot es va viure amb ganes i passió però com es va viure aquest gran esdeveniment en comarques com Osona?

En total es van disposar de 35 instal·lacions esportives i es van escollir 15 ciutats com sub seus dels Jocs. Osona, va ser una de les comarques escollides com a seus. A Seva es va disputar l’hípica, en concret el Concurs Complet d’Equitació, amb les proves de Doma, Salt i Cross al Club Hípic El Montanyà, instal·lacions amb més de 200 hectàrees de terreny i Vic va acollir a l'hoquei sobre patins com a esport d’exhibició.

En 1992, Josep Palmarola, nascut a Seva i ex alcalde del municipi, va tenir el privilegi de viure els Jocs Olímpics de Barcelona a l’alcaldia del seu poble, on es van celebrar les proves d’hípica. Gracies a ell hem pogut entendre l’ambient que es va viure en el poble i en quin sentit es va enriquir gracies a això. Al ser un poble molt petit, Seva, que es troba als peus del Montseny, va estar en boca del món gracies a les proves d’hípica. A part del reconeixement, les infraestructures i les instal·lacions que es van fer els van enriquir molt. “ Seva és un lloc privilegiat gracies a les instal·lacions de El Montanyà. Ana d’Anglaterra, gran amant dels cavalls. La princesa sempre ha mostrat un gran interès i una gran estima pels cavalls i la seva dedicació ells ha sigut una part important en la seva vida. En els Jocs Olímpics de Montreal en 1976 ja va competir en l’equip d’hípica britànic i entre 1986 i 1994 va ser presidenta de la Federació Eqüestre Internacional. El dia de la presentació oficial la princesa va ser la encarregada d’inaugurar l’acte en l’edifici del club de golf. Els periodistes de protocol van preparar les fotografies davant l’edifici i quan estaven apunt de fer les fotos la princesa va aturar l’acte i va marxar davant d’una gran alzina que es trobava enfront d’ells. L’alzina feia uns 50 metres de diàmetre i va dir que l’important no era l’edifici sinó la meravellosa alzina. “ Aquesta foto va ser portada el dia de la prova”- explica Palmarola.

És una zona sense boira, sense alçada i adequat al peu del Montseny”, comenta Palamarola. I es que una vegada que es va plantejar el tema de l’hípica al Ajuntament es van reunir ràpidament amb el Comitè Olímpic per convèncer de que era el lloc perfecte. No li van prendre la raó i es van quedar amb les proves. A partir d’aquí el treball fàcil ja estava fet. L’ hipòdrom es va renovar sencer i es van construir 160 bòxers, les pistes es van millorar i es va construir l’hotel El Montanyà amb més de 500 habitacions i apartaments. “La llàstima van ser les instal·lacions de fusta que amb el pas del temps es van fer malbé”- reconeix Josep Palmarola. La competició d’hípica era una de les qual la gent venia molt a veure, a més hi havia diversos circuits i els turistes anaven i tornaven per poder gaudir de totes. Això va provocar que el nou hotel construït i els de la comarca quedessin omplerts fins a l’ultima habitació. Una de les anècdotes que ens explica l’ex alcalde de Seva està relacionat amb la princesa

Semblava que la màgia dels Jocs perduraria sempre però una vegada acabats totes les instal·lacions que es van construir van començar a tenir mica en mica menys ús. Com diu Josep Palmarola, les modes canvien i l’hípica és un esport que requereix molts diners per mantenir en bones condicions els cavalls. Això va provocar que set anys desprès, les pistes i els bòxers quedessin abandonats. Ara mateix, 24 anys desprès de que El Montanyà fos el centre d’atenció mundial pels aficionats, les seves instal·lacions estan totalment abandonades. Alguna pista coberta s’utilitza per altres esports com el futbol però malauradament res relacionat amb els cavalls.

“Durant 3 o 4 anys, en aquestes instal·lacions es van fer concursos de gossos, convencions i presentacions, cosa que va fer que parlessin de nosaltres fora de la comarca”

Els participants espanyols no es van poder portar a casa cap medalla però els que sí que van poder van ser l’australià Ryan Matthew que es va portar l’or individual i per equips, la plata va ser per l’alemany Blocker Hbert i el bronze se’l va penjar el neozelandès Tait Blyth, mentre el seu equip era plata.

Per altra banda, l’hoquei sobre patins es va utilitzar com a esport d’exhibició. Ramon Cirera Planas, directiu de l’hoquei base i membre de la junta directiva del Club Pati Vic ens comenta com es van viure les olimpíades a la comarca i amb quin entusiasme es van rebre a Vic. La ciutat compta amb una gran afició a aquest esport i després de que la comarca la proposes, el comitè organitzador va acceptar Vic com Subseu Olímpica. Però per a que acceptesin l’esport van haver de fer diverses modificacions al pavelló com a les àrees del voltant. “La pista es va ensorrar i es va fer tota nova. A més, la carretera de Vic fins a Barcelona, que en aquell moment era d’una sola via, es va desdoblar”- comenta Cirera. I es que el fenomen olímpic va provocar que el món conegués millor el país i la cultura, i fins ara, el turisme no ha deixat de créixer.

“ Era la primera vegada que l’hoquei patins es presentava a uns JJOO”

Actualment, el Club Pati Vic compta amb dues pistes, una dins el pavelló i una altra a l’aire lliure que fa poc a sigut tapada, única en el món. Els Jocs de Barcelona van ser els primers en presentar el hoquei sobre patins com a esport d’exhibició i avui dia encara no és un esport olímpic.

“ Va ser una experiència molt maca la que vàrem viure aquella època”. Aquesta frase ens la deia Montse Vilches, voluntària dels Jocs Olímpics al concurs d’hípica a la zona del camps de golf del Brull. La majoria dels organitzadors venien des de Sevilla, simpàtics i alegres que en poc temps es van guanyar als catalans. La organització va ser una mica especial ja que ETA estava molt present. La gent havia de passar per una mateixa porta de seguretat i ser registrats pels voluntaris i guardes de seguretat. “ Els caps de setmana quedàvem tots els voluntaris al golf i fèiem reunions i ens ensenyàvem tècniques de seguretat”, ens comenta Vilches. Desprès de les Olimpíades, tots aquests voluntaris van ser convidats a la clausura de les olimpíades dels paraolímpics on van ser premiats amb una medalla i un diploma.